El Registre de la propietat digital és un pas positiu, però el límit de l’“interès legítim” pot restringir la consulta. La transició híbrida exigirà criteris clars per evitar incertesa.
La posada en marxa del Registre de la propietat digital marca un pas endavant llargament esperat. Misryoum ho veu com una millora de fons que, tot i ser necessària, pot quedar curta si es restringeix massa l’accés.
Que el país disposi d’un instrument modern, digital i alineat amb els estàndards dels països de l’entorn reforça el marc jurídic i dona ordre a un àmbit que fins ara arrossegava mancances.. Misryoum considera especialment rellevant que es plantegi com un registre de drets, amb control previ per part dels registradors, i amb informació completa i estructurada per finques.. En el tràfic immobiliari, aquesta base és més que un detall tècnic: és el sostre sobre el qual es construeixen garanties, seguretat jurídica i confiança.
L’horitzó d’una implantació progressiva fins a cobrir tot el territori afegeix una altra capa de lectura: no es tracta d’un canvi “de cop”, sinó d’un procés que obliga a gestionar expectatives.. Durant un període de convivència entre realitats —parcialment digitalitzades i parcialment no— el sistema no pot permetre’s interpretacions divergents.. Les regles del joc, si no es concreten amb claredat i homogeneïtat, es tradueixen en retards, o fins i tot en greuges comparatius entre territoris o casos.
El punt delicat arriba quan el registre condiciona fortament el principi de publicitat a l’existència d’un “interès legítim i patrimonial”.. Misryoum entén la lògica de protegir la privacitat, perquè el tràfic immobiliari toca dades sensibles i no tothom té necessitats reals d’accés.. Ara bé, quan el filtre depèn d’un concepte que admet interpretacions àmplies, el risc deixa de ser teòric.
A efectes pràctics, pot passar que la consulta esdevingui més difícil del que s’esperava, o que l’aplicació del criteri variï segons el cas, la lectura jurídica o la percepció del que es considera “patrimonial”.. I això té conseqüències directes: un sistema que hauria de facilitar el funcionament del mercat immobiliari pot acabar generant incertesa operativa.. Quan la informació no és accessible amb predictibilitat, els actors —particulars, professionals i empreses— perden temps intentant “encertar” el criteri, i no avançant en les gestions.
També hi ha una dimensió col·lectiva que sovint s’oblida quan es parla només de normes.. Un registre de la propietat no és únicament una peça administrativa; és un instrument de confiança.. Misryoum recorda que la confiança es construeix amb transparència funcional: no necessàriament amb divulgació indiscriminada, sinó amb regles clares, comprensibles i consistents.. Si els criteris per consultar la informació no es transmeten bé o es tornen excessivament rigorosos, la sensació de tancament pot acabar sent contraproduent.
Per això, la clau és trobar l’equilibri.. La voluntat de preservar la privacitat és indiscutible, però el sistema ha de mantenir la seva promesa de facilitar el tràfic immobiliari i donar garanties.. Misryoum aposta perquè s’eviti que el filtre acabi funcionant com una porta giratòria: que uns quants puguin consultar sense friccions i d’altres topin amb obstacles, fins i tot quan el seu interès sigui legítim.
Hi ha un altre factor: la transició gradual amb terminis amplis pot allargar la “zona grisa” si no s’estableixen criteris operatius des del principi.. Durant anys, la realitat híbrida pot generar decisions difícils i compareixences repetides, perquè els usuaris no poden basar-se en una única mecànica estable.. En aquests moments, la coherència i un criteri homogeni són determinants per evitar que el canvi de model es converteixi en una font de frustració.
Encara hi ha temps per esmenar disfuncions i fer que el registre sigui una peça central del sistema, no un tràmit addicional o un obstacle.. Misryoum veu aquesta oportunitat com una finestra curta: ajustar el balanç entre publicitat i privacitat abans que el model s’assenti del tot pot evitar costos invisibles, però reals, per a la societat i per a l’economia immobiliària.
Així, el canvi pot continuar sent una notícia bona —per modernització i reforç institucional— i no quedar desvirtuat per un accés massa acotat. L’objectiu final no és només “tenir” un registre digital, sinó que funcioni com a garantia i com a eina efectiva per a tothom qui el necessiti.