El copríncep francès, Emmanuel Macron, demana accelerar l’expansió de la central hidroelèctrica d’Hospitalet, un projecte transfronterer entre Andorra i França que promet 40 MW i una nova bateria natural per a l’hivern.
El copríncep francès, Emmanuel Macron, ha mostrat un interès viu pel **projecte hidroelèctric Hospitalet** i ha sol·licitat que es doni un impuls per avançar en la seva execució.. La directiva de la FEDA, Sílvia Calvó, ha confirmat que la proposta de finançament actual és del 60 % per Andorra i el 40 % per França.
Durant una reunió a París, el president de l’EDF, Luc Rémont, ha explicat que la col·laboració amb la companyia francesa i el govern andorrà pretén aprofitar l’aigua de l’estany de Lanoux per crear una gran bateria natural.. L’objectiu és emmagatzemar energia excedentària i alliberar‑la durant els pics de demanda, especialment a l’hivern, quan el turisme incrementa la necessitat d’electricitat al Principat.
El concepte tècnic es basa en una instal·lació de bombeig: quan la xarxa registra un surplus d’energia o quan el preu de l’electricitat baixa, es bombeja aigua del riu Arieja cap a l’estany de Lanoux.. En moments de consum màxim, l’aigua torna a caure per les turbines, generant aproximadament 40 megawatts.. Aquesta solució d’emmagatzematge, coneguda com a “bateria d’aigua”, redueix la dependència de fonts fósils i facilita la integració d’energia renovable a la xarxa.
Andorra viu una temporada d’invèrnals més intensos que fan augmentar la pressió sobre la seva infraestructura elèctrica.. La demanda es dispara quan arriben turistes per a les estacions d’esquí, i les actuals capacitats de generació es veuen superades.. Un projecte com aquest pot equilibrar les fluctuacions, evitant possibles apagades i millorant la seguretat energètica del país.
Maria, una resident de la vila d’Andorra la Vella, explica que les interrupcions de corrent durant les nits fredes són una incomoditat constant.. “Ens agradaria tenir una energia estable, sense sorolls de generadors de reserva”, comenta.. Per a ella, la nova central representaria una solució silenciosa i ecològica que milloraria la qualitat de vida.
Des del punt de vista de la descarbonització, el projecte s’alinea amb els objectius europeus de reduir les emissions de CO₂ abans del 2030.. La capacitat d’emmagatzemar energia renovable permetria una major penetració d’eòlica i solar a la regió pirinenca, reduint la necessitat de combustibles fòssils importats.
El repte tècnic i econòmic
Construir una infraestructura de bombeig a una altitud com la de Lanoux implica desafiaments geotècnics i logístics.. Els túnels per al cablejat i les estructures de les turbines han d’resistir condicions climàtiques extremes, inclosos gelades i vents forts.. A més, el marc jurídic i el finançament multilateral requereixen una coordinació constant entre els governs francès i andorrà, així com amb les regulacions de l’UE.
El projecte recorda altres instal·lacions de bombeig a la zona alpina, com la central de La Bâtie‑Rousse en França, que també aprofita l’aigua d’un llac de muntanya per a l’emmagatzematge d’energia.. Tanmateix, la capacitat prevista per a Hospitalet és notablement més petita, la qual cosa permet una implementació més àgil i menys impacte ambiental.
Perspectives per al futur energètic
Segons Calvó, l’avantprojecte s’ha d’entregar el 2027, mentre que la construcció podria concloure cap a 2032.. Un cop operativa, la central podria servir com a model per a futures col·laboracions transfrontereres en la zona pirinenca.. A més, la reducció esperada del cost de l’electricitat per a les llars andorranes podria ser significativa, ja que l’emmagatzematge permet comprar energia a preus baixos i ven-la quan la demanda és alta.
A llarg termini, l’existència d’una bateria natural podria inspirar inversions addicionals en tecnologies d’emmagatzematge i en la modernització de la xarxa elèctrica de la regió. Això ajudaria a consolidar Andorra com a pioner en solucions d’energia neta al cor dels Pirineus.