Macron visita el Lycée Comte de Foix i defensa la continuïtat del sistema d’educació francès a Andorra, destacant la francofonia i el paper d’aquest centre com a símbol de relacions amb França.
L’educació ha marcat la franja més primerenca de la segona jornada de la visita oficial del Copríncep francès a Andorra. Al Lycée Comte de Foix, el missatge ha estat clar: mantenir i reforçar el sistema educatiu francès al Principat.
Emmanuel Macron s’hi ha desplaçat acompanyat del cap de Govern, Xavier Espot, i del síndic general, Carles Ensenyat.. Al voltant de 140 alumnes, amb la participació de dos delegats per classe, han compartit espai amb responsables i personal del centre en una trobada dissenyada per fer baixar a terreny el debat institucional.
En el seu breu discurs, Macron ha recordat l’arribada, fa 125 anys, del primer mestre francès a Andorra.. Ho ha vinculat directament amb el paper actual del centre, que ha qualificat com el “gran símbol” de les relacions entre el país veí i el Principat.. La referència històrica no ha estat només ornamental: ha servit per situar el Lycée dins d’una trajectòria sostinguda en el temps.
El president francès també ha posat el focus en la francofonia, descrivint-la com un model pluralista de convivència lingüística.. Una idea que ha connectat amb la realitat andorrana, marcada per la diversitat de llengües i procedències.. Macron ha destacat que al Lycée hi estudien nois i noies d’una quarantena de nacionalitats i que el domini del francès obre portes a una esfera cultural i lingüística que supera els 400 milions de persones, estenent-se per Europa, l’Àfrica i el Pacífic.
Més enllà del que es deia a la sala o a la cantina, l’escenari tenia una part pràctica.. Macron ha garantit la continuïtat del sistema d’educació francès a Andorra, precisament en el marc d’una intervenció breu però simbòlica, mentre el públic escoltava a la cantina.. Un detall que ajuda a entendre l’estratègia: dirigir el missatge al lloc on el dia a dia educatiu es fa tangible, i no només en un format protocol·lari.
Després de la intervenció, el Copríncep francès s’ha apropat als alumnes per respondre preguntes.. Entre els temes plantejats, hi ha destacat l’acord d’associació amb la Unió Europea.. La tria d’aquest qüestionari no és menor: connecta la vida escolar amb l’espai polític i econòmic europeu, allà on els joves sovint perceben el futur com una cosa que ja s’està decidint.
Un total de 250 persones s’han aplegat al menjador del Lycée per escoltar Macron en l’any que commemora el 125è aniversari del centre.. El dispositiu institucional també ha estat ampli: el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró; l’ambaixador de França a Andorra, Nicolas Eybali; i el secretari d’Estat d’Educació, Universitats, Josep Anton Bardina, a més del director del Lycée, Olivier Salvans, i altres representants educatius.. Tot plegat dibuixa un consens en què l’educació funciona com a pont.
Per què la “continuïtat” importa més que el gest simbòlic
A més, el fet que Macron emfatitzi el francès com a eina d’accés a un univers cultural internacional connecta amb una demanda real: molts estudiants busquen competències transferibles.. No és només una qüestió d’idioma, sinó de mobilitat, de possibilitats d’estudi i de futur professional.. En aquest sentit, el Lycée no és únicament un edifici: és una manera d’entendre com s’articula la formació dins d’un espai europeu i global.
Un pont educatiu entre França i Andorra
El moment del diàleg amb els alumnes, preguntes incloses, també dona una lectura generacional.. Quan els estudiants interroguen sobre assumptes com l’acord d’associació amb la Unió Europea, estan situant el seu aprenentatge en un context més ampli.. I això, al capdavall, és el que fa que una visita institucional ressoni: perquè no es queda en el protocol i toca les preocupacions que els joves perceben com a properes.
La següent parada: l’educació també s’explica al carrer
Per a les famílies i per al mateix sistema educatiu, el calendari d’aquest tipus de visites acostuma a tenir un efecte psicològic.. Reforça la idea que les institucions escolten i que l’educació té visibilitat política.. I, de cara al futur, deixa una pista sobre com es vol mantenir el fil: combinant memòria històrica, projecte lingüístic i estabilitat institucional.