Acabe de llegir-me la proposta de la Sra. Catalá d’introduir tres carrils de vehicles a l’eix conegut com a García Lorca, canviant el que havíem dissenyat i treballat en l’anterior govern perquè l’actual platja de vies fora un gran parc lineal, com el de l’antic llit del Túria. En primer lloc, la proposta de Catalá és la constatació de què els redactors del document volen dissimular al màxim que s’introdueixen tres carrils de vehicles i mantindre el caràcter de parc. En tots els documents facilitats
hi ha més arbres que en el Saler o en qualsevol altre bosc. Fins i tot han ‘plantat’ arbres en les teulades dels edificis. Però la realitat és molt clara. Per molts arbres que pinten, la proposta s’allunya totalment del que es volia fer en València i s’ha fet en les principals ciutats espanyoles que han soterrat vies de tren: Madrid, Sevilla, Barcelona han apostat decididament pel verd. La Sra. Catalá, una vegada més, ha apostat pels cotxes. I ha apostat sense cap participació real
i comunicant una decisió que ja està adoptada malgrat les 44.000 signatures en suport del Corredor Verd. Per on mai han passat cotxes ara en passaran molts milers, la majoria trànsit de pas estimulat pels nous carrils de l’avinguda. El que no hi ha cap dubte és que la Sra. Catalá ha canviat totalment el projecte anterior. Fins i tot de nom: de Corredor Verd a passeig. Un canvi substantiu, com indiquen els veïns de la zona, que reserva el 15 % de l’espai a
viari «imprescindible» segons els seus càlculs, tallant diverses vegades el passeig per vies transversals, fent desaparéixer totalment el que és un corredor verd. Els càlculs de mobilitat realitzats no tenen en compte l’efecte crida que té obrir una via per a permetre la circulació privada. L’exemple dels canvis fets en el carrer Colón és un indicador clar d’aquest. Ben al contrari, estimulen la circulació de vehicles augmentant el soroll, la contaminació atmosfèrica i l’augment de temperatures. Una altra vegada la prioritat de la Sra. Català
pels cotxes enfront de les persones i les polítiques verdes destrueix un dels projectes estrella amb què València va aconseguir ser Capital Verda Europea. És comprensible el poc cas que li va fer a aquesta celebració en 2024. Senzillament no ho entén o no l’interessa. Ella continua obsessionada en la política de donar prioritat als cotxes. Si es mira un mapa d’accessibilitat dels barris de València a zones verdes podem constatar que la del García Lorca és una zona de València on, en aquests moments,
conflueixen unes quantes coses precisament poc positives: rendes baixes, baixa accessibilitat a zones verdes i proximitat a infraestructures molt agressives com les vies de tren, la V-30, etc. És fàcil entendre l’actitud de les associacions veïnals de la zona defensant el corredor verd davant la proposta de la Sra. Catalá. El guany en proximitat a aquest corredor verd segur que el compensa els possibles i no comprovats beneficis de mobilitat. Un passeig amb carrils no és un corredor verd, és una avinguda amb arbres als
costats. No hem d’oblidar que les zones verdes són una ferramenta urgent de benestar i d’adaptació a les altes temperatures amb què el canvi climàtic ens angoixa cada dia un poc més. Com diu un informe publicat per l’ONG Amics de la Terra: «Dis-me on vius i et diré quantes zones verdes a prop tens». Els barris de Malilla, la Raiosa, Sant Marcel·lí, Creu Coberta, Patraix, Jesús i Pobles del Sud, directament afectats, en són un bon exemple. Els que ja som majors recordem el
debat que es produí al final del franquisme respecte a què fer amb el llit del Túria quan es va fer el desviament del riu. Mentre els apòstols del cotxe, com ara la Sra. Catalá, propugnaven fer una autopista que unira el port de València amb l’aeroport de Manises, fonamental -segons ells-, per al progrés i el desenvolupament de València, altres defensàvem que el llit del Túria fora verd. Vàrem guanyar i hui el Jardí del Túria és un dels elements més característics de la
ciutat en convertir-se en el gran pulmó verd. Quantes similituds té aquell debat ciutadà amb el qual tenim actualment amb el bulevard García Lorca! El tipus de ciutat que deixem als nostres fills està molt vinculat amb el resultat final d’aquest projecte. Sobretot per aquells que vivim en els barris del Sud de València. Recorde les negociacions en l’anterior legislatura 2019-2023 entre l’Ajuntament i el Ministeri d’Obres Públiques i ADIF amb la finalitat de baixar el túnel a cota 1,50 m. enfront del 1 m.
projectat inicialment, que permetia un creixement més gran d’arbres i la creació de xicotetes elevacions que simularen un bosc. Aconseguirem l’objectiu encara que suposava un encariment de les obres del túnel. Amb la nova proposta de bulevard de la Sra. Catalá tot té ja poc de sentit. Però amb la proposta Catalá no s’acaba el debat. En 2027, d’ací a menys d’un any, hi ha eleccions municipals i tenim un preciós motiu per a lluitar per una València verda i saludable. Una València que interessa
a la gran majoria de la població.
García Lorca, Corredor Verd, passeig, tres carrils, València, veïns, arbres, carril viari, 44.000 signatures, Jardí del Túria, Capital Verda Europea, V-30, ADIF