Un llibre que explica l’autodestrucció de BPA a través dels mails interns del banc
Coincidint amb Sant Jordi, surt a la venda ‘La caída de Banca Privada d’Andorra: los emails delatores’, que reconstrueix el cas BPA amb correus interns i el paper dels corresponsals i el Tresor dels EUA.
Coincidint amb la Diada de Sant Jordi, Misryoum posa el focus en un llibre que mira el final de Banca Privada d’Andorra (BPA) des d’una perspectiva poc habitual: els mails interns del banc.
La publicació, titulada ‘La caída de Banca Privada d’Andorra: los emails delatores’, repassa la història de la caiguda de l’entitat, controlada pels germans Cierco, l’any 2015.. El relat no s’escriu a base de teories, sinó a partir d’una correspondència interna que hauria quedat exposada durant la intervenció de l’organisme financer.. És un gir narratiu que converteix els correus electrònics en prova i, sobretot, en retrat del que passava entre gestors i directius quan el risc començava a acumular-se.
Segons el llibre, el periple s’inicia molt abans del 2015: el 2004, quan BPA hauria obert de manera irregular oficines de captació de clients a l’Amèrica Llatina sense comptar amb les llicències per a una activitat bancària completa.. En aquell moment, el context regulador no era el mateix que arribaria després de la crisi financera.. El que comença com una fórmula per fer negoci s’acaba transformant, amb el temps i amb el canvi de normes, en un problema estructural: sense llicència, cada pas per fer créixer els fons requereix “ajustos” cada cop més difícils.
A mesura que els controls internacionals s’intensifiquen a partir del 2009, BPA començaria a trobar-se cada cop més pressionat.. Misryoum destaca la idea central que emergeix de la història: una peça de dominó que cau arrossega la resta.. Si la captació de fons a Sud-amèrica és irregular, el següent pas —fer arribar aquests diners a Andorra— també es complica, perquè els canals habituals per transferir diners no encaixen amb la falta de cobertura legal.
El llibre situa la mecànica del procés en el paper de les cases de canvi i en la manera com es gestionava l’entrada de diners.. La narració parla d’ingressos en efectiu per part de clients sense una justificació clara de l’origen, i d’un encadenament de decisions per donar aparença de normalitat.. Quan s’està operant fora dels marges adequats, la traça i el frau no desapareixen: s’han d’improvisar i, sovint, es carreguen de més complexitat.. En aquest punt, el relat recull l’ús de mecanismes com societats panamenyes i la creació de documentació falsa per intentar facilitar els enviaments.
Un altre eix del llibre és el pas de l’assumpte a l’esfera internacional.. L’alerta hauria arribat pels bancs corresponsals obligatoris per a transaccions en dòlars: des del 2010 fins al 2014, cinc dels principals bancs del món haurien renunciat a mantenir la corresponsalia i haurien informat el Tresor dels Estats Units del motiu de la renúncia.. Misryoum ho llegeix com una cadena de “tancament de portes”: no és només una qüestió de normes, sinó de confiança bancària.. Quan els corresponsals comencen a apartar-se, el marge d’operar es redueix fins a fer-se insostenible.
El desenllaç es fixa en una data concreta: 10 de març de 2015.. A partir d’aquí, el Tresor dels Estats Units hauria forçat el tancament del banc per un risc de blanqueig que es considerava “de primer ordre” a escala internacional.. El llibre, però, també introdueix una manera d’explicar el que passava des de dins: gestors i directius haurien deixat rastre d’una por persistent, amb empleats de les sucursals que intuïen que tard o d’hora hi hauria conseqüències.. No és només el temor a l’operativa, sinó a la repercussió penal i a la pèrdua de control sobre el propi nom.
Entre els fragments reproduïts en el volum hi apareixen expressions que, per duresa, il·lustren fins a quin punt el llenguatge intern anava carregat d’urgència i de camuflatge.. Misryoum no les llegeix com a morbositat, sinó com una manera de mostrar com la rutina delictiva es tradueix en missatges que intenten gestionar riscos: des de frases sobre documentació i manipulacions fins a anotacions sobre “neteja” de dispositius o preocupacions pel que podria passar si algú era detingut en frontera.. També hi surt la idea recurrent de la pressa —la dificultat de controlar el temps, la destrucció de rastres i la necessitat d’evitar que la informació quedi exposada.
Hi ha, en paral·lel, un element humà que el llibre posa al centre: la sensació de pànic que descriu el trasbals a Sud-amèrica, el pes de la documentació que “viatja” i que pot acabar tenint conseqüències penals.. En un sistema on els moviments estan connectats, la por no queda confinada als despatxos.. Misryoum entén que aquest és un dels punts més impactants per al lector: quan una estructura es desvia, la realitat acaba afectant gent concreta, amb trajectòries laborals i personals que poden quedar desbordades per decisions preses lluny.
El volum té 180 pàgines i ha estat escrit en castellà perquè gran part dels mails estarien redactats en aquesta llengua, ja que la correspondència interna vinculava les sucursals de BPA a Amèrica Llatina.. L’obra ha estat desenvolupada pel periodista andorrà Ricard Poy i per l’informàtic madrileny José Luis Pérez.. Misryoum afegeix que el llibre es presenta com una narració basada en correus electrònics, amb un treball forense que hauria analitzat el procés complet.. Es pot trobar a la Llibreria La Trenca.