Centenars de jubilats: denuncia per la fallida d’Assegurances Generals (AGA)
Centenars de jubilats de Tolosa demanen escolta al copríncep Emmanuel Macron arran de la fallida d’Assegurances Generals d’Andorra (AGA). Denuncien opacitat, infravaloració d’actius i recuperació parcial.
Centenars de jubilats de Tolosa i de l’Occitània volen que algú els escolti després d’una fallida que, segons expliquen, ha capgirat la seva jubilació. El punt d’atenció és una visita oficial d’Emmanuel Macron al Principat, que esperen aprofitar.
La situació gira al voltant d’Assegurances Generals d’Andorra (AGA), una companyia que, segons els afectats, hauria acabat arruïnant estalvis destinats sobretot a la jubilació.. Els membres d’un col·lectiu de defensa asseguren que la justícia andorrana hauria actuat amb massa complaença en el que consideren una fallida “fraudulenta”, i reclamen que es revisin les circumstàncies que envolten la liquidació i els valors dels actius.
Una oferta “massa bona” i el trencament posterior
Els afectats expliquen que, quan van començar a invertir, la proposta els va semblar molt atractiva.. Diversos d’ells asseguren que havien estat contactats per intermediaris francesos que prometien rendiments superiors als que s’oferien a França en aquell període.. La lògica era clara: col·locar un capital per acabar disposant d’uns ingressos complementaris a l’etapa de jubilació.
Jean-Luc, jubilat i part del col·lectiu, descriu un abans i un després.. Explica que el 26 de desembre de 2019 la companyia va ser declarada en fallida per la justícia andorrana i que la liquidació es va activar amb rapidesa, en un termini que ell associa a dos o tres mesos.. El que per a algunes persones sonava a un ensopiment administratiu es va convertir, segons el seu relat, en una situació que consideren catastròfica per als estalviadors particulars.
Cinc anys d’espera i una recuperació limitada
El que més els indigna és el temps.. Segons els estalviadors, no van tenir informació fins cinc anys més tard, el 2024, sobre quin percentatge dels diners serien capaços de recuperar.. Jean-Luc afirma que només obtindrien al voltant del 40% gràcies a la venda d’immobles que haurien estat embargats durant la liquidació.
Per entendre el malestar, cal situar-se en la distància entre decisions d’inversió i conseqüències que arriben tard.. Quan la informació s’endarrereix, l’afectat no només perd diners: perd capacitat de reaccionar, comparar escenaris i reclamar a temps.. És una diferència que, en el cas d’una jubilació, pot ser decisiva: el temps ja no juga a favor de ningú.
Conflicte d’interessos i infravaloració d’actius
El col·lectiu defensa que el problema no seria únicament “un error comercial”, sinó una combinació de factors: barreja d’interessos, processos poc clars i una valoració que, diuen, no s’ajusta a la realitat dels immobles.. Mantenen que la família Calvo-Boronat, accionista i dirigent de la companyia, hauria barrejat actius personals amb els de l’empresa, invertint en projectes immobiliaris del Principat.
Per ells, aquests elements obren la porta a la sospita de conflictes d’interessos.. Argumenten que s’hauria provocat als inversors la pèrdua de “una gran part del treball de tota una vida”.. A la vegada, els dirigents de la societat liquidada afirmen que la companyia no hauria d’haver estat “eutanasiada”, i sosté que el valor dels béns immobiliaris superava els deutes, mentre que es consideren víctimes d’una maquinació.
Dèficit, informes divergents i el nus del cas
Quan el conflicte arriba al terreny dels números, els afectats hi veuen més motius per desconfiar.. L’informe de l’assemblea de creditors, segons el relat del col·lectiu, fixa els actius consolidats en 49,5 milions d’euros davant de crèdits que superen els 80 milions: un dèficit de més de 30 milions.. El mateix col·lectiu assenyala que un informe del despatx independent Grant Thornton presenta xifres diferents, i això alimenta la percepció que la liquidació hauria estat guiada per interessos aliens al que tocava als petits inversors.
Davant d’aquesta discrepància, els afectats de Tolosa pensen en “esdeveniments i una liquidació organitzats per enriquir determinades persones a Andorra”, en detriment de petits estalviadors d’Espanya i França.. És una acusació dura, però reflecteix una sensació recurrent: quan els càlculs no coincideixen i la recuperació final és incompleta, la confiança es trenca i el relat s’omple d’hipòtesis.
Per què importa la visita de Macron ara
En aquest context, la visita oficial de Macron al Principat —dilluns 27 i dimarts 28 d’abril— es converteix en una finestra política.. Els afectats volen demanar que els escoltin directament i que Macron intercedeixi davant les autoritats andorranes per fer avançar la situació.. El que busquen, tal com ho expressen, és que s’assenyalin les maniobres financeres i que es revisi el que consideren infravaloració d’actius.
Hi ha un element que travessa el cas: la manera com es valoren els béns quan una empresa entra en liquidació.. Si un canvi d’ús o una decisió administrativa redueix el valor d’un terreny d’un dia per l’altre, el resultat final pot ser dramàtic.. El col·lectiu posa exemples d’aquest tipus de caiguda de valor i ho connecta amb la manca de transparència en condicions de venda, tot i que insisteix que caldria una avaluació real i coherent dels immobles.
Cartes, peticions i una esperança final
De moment, el col·lectiu diu que ha avançat poc.. Asseguren que han enviat una carta a la jutgessa del tribunal civil andorrà i han presentat una petició al Parlament Europeu, sense resultat.. També relaten que s’ha redactat una carta adreçada al president de la República, Emmanuel Macron, i que ara esperen que el contacte personal la setmana vinent permeti accelerar la resposta.
Jean-Luc resumeix l’esperança amb una idea simple: si Macron vol, podrien recuperar part dels seus estalvis.. Més enllà del desenllaç judicial, el que es juga per a aquestes famílies és l’última certesa sobre el seu futur: no només si es rescabalen, sinó també si el cas queda clarament explicat i reparat.