Andbank vol formar entre 600 i 1.000 persones cada any en educació financera

Andbank vol arribar a 600-1.000 persones anualment en educació financera. En tres anys ha fet 47 sessions amb 1.230 participants i prepara més enfoc escolar i contingut digital.

Andbank vol reforçar, any rere any, un programa d’educació financera amb un objectiu clar d’impacte social: formar entre 600 i 1.000 persones cada any. L’entitat defensa que el coneixement no es pot deixar per després, perquè afecta decisions quotidianes.

El CEO d’Andbank, Carlos Aso, ha situat l’educació financera com una prioritat estratègica i social del banc.. Segons la planificació comunicada, en els últims tres anys l’entitat ha organitzat 47 sessions formatives, amb un total de 1.230 persones impactades.. Aquest resultat serveix com a base per fixar els objectius futurs: enguany, el banc vol fer “la meitat de les formacions” acumulades en el període anterior, però mantenint el focus en arribar a un llindar anual realista.

La xifra que es marca té una intenció pràctica: arribar a 600 persones cada any, i apuntar a un rang entre 600 i 1.000 d’impacte anual.. Per Aso, aquest volum permet consolidar el programa sense diluir-ne l’efectivitat, sobretot si es combina una presència estable i una selecció acurada dels col·lectius.. Les sessions s’han desplegat en diferents àmbits, des d’empreses fins a entitats privades i institucions públiques, amb la voluntat d’arribar a públics diversos i adaptar el missatge a diferents realitats.

Un dels temes recurrents del projecte és la necessitat de trencar la distància entre el que la gent estudia i el que després ha de decidir.. Aso adverteix que la manca de cultura financera és un problema estructural que no és exclusiu d’Andorra: també afecta el conjunt d’Europa.. El directiu ha assenyalat que el “90%” de la població estaria desinformada en matèria financera, un diagnòstic que explica per què molts conceptes queden fora del dia a dia formatiu.

El punt de partida, segons el banc, és que elements econòmics bàsics no s’han incorporat de manera sistemàtica al sistema educatiu.. Per això, el programa posa el focus en qüestions que sovint apareixen quan ja és tard per decidir amb marge: des del funcionament de productes i paràmetres com la TAE i la TIR, fins al cost real dels diners.. L’argument central és que entendre el mecanisme ajuda a evitar decisions errònies, especialment quan l’opció sembla atractiva “a primera vista”, però pot no encaixar amb el risc o la rendibilitat esperats.

En aquest marc, l’educació financera també s’entén com una eina preventiva.. Si la ciutadania pot interpretar millor què hi ha al darrere d’una hipoteca o d’una inversió, disminueix la probabilitat d’assumir productes sense comprendre’n el funcionament.. Andbank defensa que molts informes, condicions i advertiments acaben reduïts a frases difícils; el programa busca, en canvi, fer-los intel·ligibles i connectar-los amb situacions reals.

De les empreses a l’aula: el pla per al 2026

Aquest gir té una lectura clara.. Quan l’educació financera arriba aviat, es pot anticipar la comprensió de conceptes abans que apareguin compromisos de llarg recorregut.. I això, a la pràctica, pot influir en la manera com els joves planifiquen decisions futures, i també en com les famílies negocien aspectes com el finançament de projectes o la gestió de riscos.. És una aposta que, si es consolida, pot reforçar l’impacte més enllà del nombre de sessions.

Presencial i digital per mantenir l’impacte

La clau és que l’educació financera, per funcionar, necessita continuïtat i adaptació.. Les persones no fan servir els mateixos conceptes en cada etapa vital, i els canals tampoc no són iguals: hi ha qui respon millor a una sessió presencial, però també hi ha qui necessita eines digitals per repassar o aprofundir quan li toca decidir.. En un context on els productes financers es presenten de manera cada cop més sofisticada, el programa pot convertir-se en una capa de protecció informativa.

En definitiva, Andbank planteja arribar a 600-1.000 persones anualment per impulsar una societat amb més capacitat de decisió financera.. Si el ritme es manté i l’enfoc s’estén cap a escoles i instituts, el projecte podria tenir efectes acumulatius: menys desconeixement, més comprensió del risc i, sobretot, decisions més conscients.